L’entramat empresarial de la família De Larratea Soler es nega a fer lloguer social a l’Eloisa
Eloisa és una dona migrada y racialitzada que viu amb els seus dos fills a un pis del carrer Parlament 1-3. El proper dimecres 29 de novembre es tornarà a enfrontar per segon cop a l’especulació immobiliària, després d’un primer intent de desnonament, parat per la mobilització popular i
el suport d’entitats socials, fa dos mesos.
La història de l’edifici del carrer Parlament nº1-3 encarna de manera molt paradigmàtica l’onada especulativa que viu Barcelona, amb una intensitat extrema al barri de Sant Antoni.
El bloc, habitat per una comunitat consolidada al llarg de 20 anys de convivència, va anar buidant-se progressivament davant la despietada pràctica de mobbing per part de Levante GoodLife, una empresa familiar creada ad-hoc per fer diners de la necessitat de vivenda d’aquestes veïnes.
A continuació el fons inversor Èlix, dedicat a fer negocis rendibles en poc temps en el mercat immobiliari, va anar executant desnonaments invisibles a mesura que acabaven els contractes de lloguer. A tot plegat van sobreviure escassament dues unitats familiars que van poder seguir al bloc. Així es tancava una operació de reformes exprés, realitzant obres il·legals als àtics, a on Èlix convertia els habitatges en pisos de luxe a preu de lloguer de 1.500 €/mes. Dos d’aquests pisos estan dedicats al lloguer dels pisos a turistes, tancant així el cicle de la gentrificació del barri.
Queyfour, actual propietària, és una societat creada expressament per realitzar l’ operació de compra d’aquest edifici. Setorigo S.L., empresa directament relacionada amb ella també dedica a la compra i venta d’edificis amb finalitats especulatives.
Sonia De Larratea Soler, és la propietària de Queyfour SL, i forma part de l’entramat empresarial construït per la família De Larratea Soler per amagar la seva riquesa i seguir enriquint-se a costa dels demès. Des del 2017, que Queyfour va comprar el bloc del Parlament 1-3, a Sant Antoni, que la propietat segueix expulsant les veïnes del bloc, per fer-ne pisos de luxe i negocis rentables.
Malgrat el fet que l’empresa familiar és propietària de 5 blocs sencers a Barcelona i d’immobles a Madrid, Lloret i el Ripollès es nega a oferir un lloguer social a una persona que es troba en situació de vulnerabilitat i que té dret a tenir-ho, sota la Llei 24/2015.
La propietat tampoc ha complert la Llei 12/2023, que fa obligatòria la negociació abans de l’execució d’un desnonament. Ens preguntem on és l’administració pública, que hauria no només de liderar la mediació entre la propietat i les famílies en risc, sinó multar els grans propietaris que no
compleixen amb les seves obligacions d’oferir lloguers socials a totes aquelles persones que la pròpia llei empara.
En cas de l’Eloisa, com en el de la Betania, es veu clarament com el racisme institucional actua de la mà de la violència immobiliària sobre les dones migrants i racialitzades. La Betania, una senyora de 67 anys, també migrada i racialitzada va ser detinguda pels Mossos, el 28 de setembre, d’entre
les quasi cent persones que hi eren presents al desnonament de l’Eloisa. No són casos aïllats ni casuals, son conseqüència del racisme que impregna les institucions i que legitima la vulneració dels seus drets, des de la impunitat.
Però les nostres companyes no estan soles, perquè son moltes, variades i fortes les comunitats que son capaces de teixir. L’Eloisa és una companya molt estimada, i Parlament 1-3 un símbol de resistència!
EXIGIM QUE S’ATURI EL PROCEDIMENT DE DESNONAMENT I ES TRAMITI UN LLOGUER SOCIAL PER L’ELOISA.
